Fruits de tardor
La Devesa és el tram de la restinga litoral comprès entre el Saler i la gola del Perellonet. En ella, sobre una superfície de 900 hectàrees, al llarg de nou quilòmetres i en només els mil metres que medien entre el mar i l’Albufera, es desenvolupen els diferents ambients que caracteritzen aquest espai: la platja, les primeres dunes, les mallades i el sistema interior de dunes fixes.
Quasi destruïda entre finals dels anys seixanta del segle passat i la dècada següent a causa d'un projecte d'urbanització que la iniciativa ciutadana va aconseguir detindre, la Devesa és actualment, gràcies a les labors de restauració ambiental dutes a terme des dels anys vuitanta per l'Oficina Devesa-Albufera de l'Ajuntament de València, un espai recuperat i tot un exemple de com aconseguir-ho. S'enfronta hui, no obstant això, a certa pressió humana i, sobretot, a l'amenaça de la manca de sediments i la regressió del litoral, en gran part derivades de les ampliacions del port de València.
Els dominis del llentiscle
El cordó de dunes fixes, conegut com la pinada, constitueix els dominis del pi blanc i d'una sèrie d'espècies d'arbustos els quals, superada la set de l'estiu i ja ben entrada la tardor, exhibeixen la plenitud dels seus fruits madurs. En aquesta verda i espessa màquia típicament mediterrània, destaquen en aquests mesos els colors roig i negre de les drupes carnoses del llentiscle i l'arçot, el blau de les de l’aladern de fulla estreta i el taronja més escàs i estrany de les del ginestó valencià; també, l’anyil apagat i aromàtic de les baies de la murta, el taronja tòxic de les del lligabosc, el granat i el negre de les de l’aladern…
És aquest exuberant festí de fruits en saó el que atrau cada any els grans bàndols d’estornells, el que alimenta el pit-roig i la merla, el tudó, els tords… Els fruits per a aquests ocells no són dieta exclusiva sinó més aviat una opció alternativa i complementària en temps d'escassetat d'altres fonts d'aliment. A la Devesa, també recorren als fruits en major o menor mesura la busquereta capnegra i el retoret, el pinsà, el verderol, el totestiu i fins i tot el mosquiter.
I els ocells, en simbiosi exemplar, contribueixen al seu torn al manteniment i l'expansió de la fronda de matoll. Zoocòria es diu aquesta forma de dispersió de la llavor per part dels animals, mitjançant per exemple els excrements, una vegada digerit el fruit i assimilats els seus nutrients. Cap rèptil, ni tampoc mamífers com l'eriçó, la rabosa o la geneta, intervé en la disseminació de llavors i l'augment de l'àrea territorial de les plantes amb l'eficàcia d'un ocell, perquè cap d'ells distingeix els colors d'aquests fruits com ho fan les aus, les quals posseeixen visió cromàtica, ni arriben com elles a les branques altes dels arbustos carregades de fruits.
Un itinerari botànic
Fa uns anys, l'Oficina Devesa-Albufera va senyalitzar a la Devesa cinc rutes temàtiques. I va editar els seus corresponents fullets (descarregueu-los ací), un d'ells dedicat a la flora. Seguir l'itinerari botànic aquests dies de tardor és una bona manera de familiaritzar-se amb arbustos i fruits. La senda discorre al llarg de 800 metres pel pla de Na Sanxa, molt a prop de la gola del Pujol, travessant l'espessor de pinada i matoll.
Hi ha deu panells referits a les espècies citades i unes altres: la murta, protagonista de les enramades de les festes dels pobles, i l'arçot, en les espines del qual enfila les seues preses el capsot; l’aladern i el seu soci el de fulla estreta; l’arítjol, dels fruits del qual s'obtenia la substància per a refrescos i dolços; el ginestó, habitant de les crestes de les dunes fixes; el coscoll, de fulles punxoses i grans bellotes, i l'ubic llentiscle. I el margalló, el bruc o petorret, l’albada, la sempreviva, l’estepa negra i l'estepa d’arenal, el romer, el lligabosc… Tot un repte descobrir-les i reconèixer-les després en cada nova passejada.
Fotos: 1 (portada), aladern de fulla estreta. 2, arçot. 3, llentiscle. 4, cartell de l'itinerari botànic. 5, coscoll. 6, ginestó valencià. 7, itinerari botànic. 8, espàrrec. 9, murta. Totes les fotos són d'octubre de 2020.
--
Text i fotos: V. L.
