A l’Albufera han sigut registrades més de 350 espècies d'aus, de les quals moltes són regulars o freqüents al llarg de l'any i altres ocasionals o divagants. El principal valor d'aquest espai radica en les poblacions d'aus aquàtiques presents al llarg de l'any, amb xifres especialment destacades durant el període reproductor —larolimícoles i ardèids— i en hivernada. Durant els passos migratoris, l’Albufera ofereix també un hàbitat adequat per a moltes aus. No obstant això, durant diversos mesos a l'any, aquesta capacitat d'acolliment es veu dràsticament limitada; sobretot quan, pel cicle del cultiu de l'arròs, la superfície de l'arrossar roman en sec. En aquesta època, les aus aquàtiques ho acusen i la seua presència es redueix notablement.
Nidificants
La comunitat d'aus aquàtiques nidificants està representada per poblacions de cabrellots i escabussonets —Podicipedidae, amb dues espècies—, garses —Ardeidae, amb set espècies—, ànecs —Anatiidae, cinc espècies—, fotges i polles —Rallidae, quatre espècies—, limícoles —Recurvirostridae, Glareolidae i Charadriidae, amb cinc espècies—, gavines —Lariidae, amb cinc espècies— i xatracs —Sternidae, amb cinc espècies—. Destaquen les poblacions de xatracs i garses, amb xifres que en ocasions superen les quatre mil parelles en cada cas. Les zones de vegetació palustre alberguen una interessant població de passeriformes palustres, entre les quals destaquen la xitxarra bigotuda Acrocephalus melanopogon, el boscarler comú Locustella luscionioides o el xauet Panurus biarmicus. Cal destacar també la presència d'espècies nidificants escasses com la rosseta Marmaronetta angustirostris (entre una i quatre parelles, segons anys) o el gall de canyar Porphyrio porphyrio (més de cent parelles).
Hivernants
A l'hivern, l’Albufera acull també una important comunitat d'aus aquàtiques, entre les quals sobreixen les anàtides, amb xifres que en ocasions superen les 25.000 aus; les gavines, amb més de 20.000 aus, i els limícoles, amb més de dues mil aus. Resulten també elevats els efectius que presenta el grup de les garses —més de dues mil aus— i la corba marina Phalacrocorax carbo, que supera amb escreix les tres mil aus. En aquest període es registren xifres destacades de sivert Netta Rufina, en ocasions per sobre dels cinc mil individus, i, més recentment, de collverd Anas platyrhynchos, en quantitats superiors a les deu mil aus.
Migrants
Als diferents passos migratoris, també es registren xifres elevades d'alguns grups d'aus, especialment de limícoles, que troben a la marjal un hàbitat idoni per a obtenir aliment. Entre febrer-març i juliol-setembre, solen registrar-se nombres alts de tètol cuanegre Limosa limosa —més de dues mil aus al març—, judia Vanellus vanellus i fusell Pluvialis apricaria —més de cinc-cents exemplars— al pas prenupcial, i de territs i tiforts, tuïts i picarots —més de quatre-centes aus— en el pas postnupcial, període en el qual també la carregada Glareola pratincola s'observa en concentracions notables, amb totals que superen els tres-cents individus.
Al mar s'observa també una bona quantitat d'espècies d'aus marines, principalment gavines i xatracs alimentant-se durant el període nupcial. Si bé destaca per la seua importància la presència de la baldriga balear Puffinus mauretanicus, que en períodes concrets de l'any pot arribar a comptar dos mil o tres mil aus, i la gavina corsa Larus audouinii, regular gran part de l'any.
Un projecte de:
