2024 20 Agost

Un hivern de gavinots càspics

Si preguntàrem a diferents «pardalers», tant locals com visitants, amb quines aus relacionen l’Albufera, segurament la majoria triarien els anàtids, limícoles, garses, picaports, flamencs o fins i tot els xatracs, però pocs esmentarien les gavines. No obstant això, l’Albufera compta amb registres de fins a 20 espècies d'aquestes aus, la qual cosa la converteix en un dels llocs de referència per a aquesta família al Mediterrani ibèric, i fins i tot a nivell peninsular.

Si bé des de novembre, amb la inundació dels arrossars, és possible observar grans grups de gavinots foscos i gavines vulgars, és sens dubte el període entre finals de gener i principis de març, coincident amb la «fanguejà» dels arrossars, el més propici per a «gavinejar» a l’Albufera. En aquest període, a aquestes espècies ja presentes per milers, se'ls sumen unes altres que usen les marjals com stopover durant la migració prenupcial,  aprofitant  els recursos tròfics disponibles a conseqüència del fanguejat. Així, ja des dels últims dies de gener i especialment al febrer és notori en les marjals l'augment d'exemplars d'espècies com la gavina capnegra, el gavinot mediterrani i la gavina corsa, les quals durant l'hivern es troben en números molt modestos.

 

No obstant això, aquest període coincideix també amb l'arribada d'altres espècies més escasses. És per això que els «gaviners» passen hores i hores revisant una a una centenars o milers de les gavines grans presents, amb l'esperança que entre elles es trobe algun gavinot càspic, un argentat o, per què no?, un gavinot atlàntic. Els més optimistes també revisen els grups de milers de gavines xicotetes, majoritàriament vulgars i capnegres, a la recerca d'alguna gavina cendrosa i potser somiant amb la troballa d'una gavina de Franklin, guanaguanare o de Bonaparte.

A mesura que va avançant la temporada, les gavines es van desplaçant al llarg i ample de l’Albufera al ritme que avança el fanguejat de l'arrossar, fins que, normalment, a inicis de març, ja només queden per treballar uns pocs tancats de Catarroja, on s'acaben concentrant la majoria de gavines encara presents al parc natural.

 

Xifres sense precedents

Malgrat que tots els anys és possible, amb molta insistència i assiduïtat, trobar algun exemplar de les gavines escasses anteriorment esmentades, la temporada de 2024 s'ha caracteritzat per ser realment fructífera per a diverses espècies, encara que, sens dubte, serà recordada per les xifres sense precedents de gavinots cáspics observades al llarg de tot el període.

El gavinot càspic és una espècie de distribució oriental, amb els principals nuclis reproductors situats entorn del mar Negre i el Caspi, i en el sud i est del Kazakhstan, arribant a l'oest de la Xina. No obstant això, en les darreres dècades, l'espècie ha patit una expansió del seu rang cap a l'oest, arribant a formar importants colònies a Bielorússia, Polònia i fins i tot Alemanya. Això, juntament amb el major interés per part dels «pardalers» i els majors coneixements sobre la identificació, ha propiciat un notable canvi del seu estatus al sud-oest europeu, on la presència de l'espècie es considerava accidental fins fa no molts anys.

A Espanya, el primer registre homologat data de 2005. No obstant això, el nombre de cites va créixer de manera exponencial en la dècada de 2010, tant que en 2016 va deixar de formar part del llistat de rareses de SEO/BirdLife. La major part de les cites es concentren a Galícia i el Cantàbric, on l'espècie es comporta principalment com a hivernant. Al Mediterrani oriental ibèric, no obstant això, continua sent una espècie bastant desitjada, i la gran majoria de les cites s'hi concentren entre finals de gener i abril, coincidint amb la migració prenupcial de l'espècie. Són molt escassos els registres plenament hivernals. A l’Albufera, la primera observació homologada data de 2010, encara que ja des de 2006 s'havien observat exemplars amb trets propis de l'espècie. Des de 2014, el gavinot càspic es presenta de forma quasi anual, encara que, generalment, a penes s'observen entre dues i cinc aus per temporada. En 2024, no obstant això, l'espècie s'ha registrat en xifres inèdites fins ara.

Els primers exemplars es van registrar el 28 de gener en les marjals de Cullera. Des de llavors, diferents individus van ser observats quasi diàriament, amb un màxim de quatre exemplars observats simultàniament el 16 de març i una última cita de dos aus l'endemà passat al Tancat de Naia, a Catarroja. La gran majoria dels registres correspon a aus de primer hivern. Es va observar també un exemplar de segon hivern —amb anella alemanya—, sense que puga descartar-se que es tractara d'un híbrid amb gavinot argentat —la hibridació entre aquestes espècies és molt freqüent en les colònies mixtes alemanyes—. Donada la presència continuada d'exemplars de la mateixa edat i la gran mobilitat d'aquests, resulta molt complicat determinar el nombre exacte de gavinots càspics observats al llarg de la temporada. No obstant això, després d'una anàlisi de les fotografies obtingudes per diferents observadors, són almenys 14, sent probablement la xifra real bastant major si tenim en compte que s'han deixat de costat moltes observacions sense fotografies o en les quals aquestes són de qualitat insuficient per a assegurar la identitat individual.

En tot cas, aquesta xifra supera en més del doble la de cap altre any, la qual cosa evidencia l'excepcionalitat del fenomen. Crida l'atenció que, malgrat haver-se observat algun exemplar en més d'una ocasió, la majoria de cites corresponen a gavines diferents, la qual cosa demostra una renovació constant d'individus al llarg del període del fanguejat de l'arrossar. Així, abans que un stopover de llarga duració, aquesta sedimentació de gavinot càspic a l’Albufera s'ha limitat a una xicoteta pausa en el seu viatge migratori cap al nord. Entre gener i març de 2024, es van registrar també bones xifres d'aquesta espècie en altres zones de la península ibèrica, com Astúries, encara que no va ser així a Galícia ni a Catalunya.

 

 

Més sorpreses

A més dels gavinots càspics, es van produir altres cites rellevants de gavines al llarg de la temporada de la «fanguejà». Destaca la d'un exemplar de primer hivern de gavina de Delaware, la qual se suma al registre per tercer any consecutiu d'un individu adult que va ser observat ja en la temporada 2021-2022 com a exemplar de primer hivern. També interessants van ser les cites de gavina cendrosa, que es van produir reiteradament des de desembre fins a març, corresponents als mateixos tres o quatre exemplars.

No ha sigut, no obstant això, un bon any de cites de gavinot argentat, dels quals a penes es van observar una au de primer hivern i alguna altra de segon hivern. Una altra espècie que va fer acte de presència en xifres baixes va ser la gavina menuda, amb només tres registres que probablement corresponen al mateix exemplar adult. Finalment, cal esmentar el registre d'un exemplar adult de gavinot fosc que mostrava tots els trets de plomatge i estructura propis de la subespècie bàltica (Larus fuscus fuscus) —no obstant això, a hores d'ara,  el Comitè de Rareses de SEO/BirdLife no accepta cap exemplar que no presente una anella que demostre el seu origen geogràfic—.

 

 

No només gavines

La «fanguejà» de la marjal va produir a més moltes altres alegries, algunes d'elles en forma de raresa, com la presència de dos flamencs menuts o l'encara més sorprenent registre de dos tiforts de cames grogues diferents, els quals van arribar a ser observats simultàniament. També van ser observades amb inusual profusió altres espècies escasses, com la titeta gorja-roja, la cueta blanca endolada, el fumarell d'ala blanca —dos exemplars—, el mussol marí i la territeta. A més, s'ha citat algun híbrid de garseta dels esculls i garseta blanca, i un altre més rar, per segon hivern consecutiu, de martinet de nit i garseta blanca.

Tot això se suma a les increïbles xifres de cigonya negra, becplà, picatort, flamenc i alguns limícoles: tètol cuanegre, fusell, fusell de mar, redonell, territs, corriols, xerlovites… Un autèntic espectacle, amb una varietat i quantitat d'espècies difícilment igualables en qualsevol altre enclavament de la península ibèrica en aquestes dates. Només ens queda imaginar el que podria arribar a ser l’Albufera si almenys una xicoteta part de les marjals no fora fanguejada fins a la segona meitat de març i abril, temps en què la majoria d'espècies aquàtiques es troben en el pic del seu pas migratori per la península.

 

 

--

Text: Joan Balfagón.

Fotografies: Principal, Jesús Carrión. En l'article, de dalt a baix, un grup de gavines (J. Carrión), gavinot càspic (J. Carrión), gavina de Delaware (Joan Balfagón), titeta gorja-roja (Andrés Balfagón), tifort de cames grogues (J. Carrión) i gavinot càspic amb tifort de cames grogues (Toni Alcocer).

--

Bibliografia consultada:

- Burger, J., M. Gochfeld, G. M. Kirwan, and E. F. J. Garcia (2020). Caspian Gull (Larus cachinnans), version 1.0. In Birds of the World (J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D. A. Christie, and E. de Juana, Editors). Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA.

- Comité de Rarezas de SEO/BirdLife (2016). Lista de aves raras de España. Taxones de aves sometidos a homologación por el Comité de Rarezas de SEO/BirdLife. Actualización de 2016.

- Litwiniak, Klaudia & Przymencki, Marcin & de Jong, Albert. (2021). Breeding-range expansion of the Caspian Gull in Europe. British Birds. 114. 331-340.

- Birding Albufera

- Ebird

- Rare Birds in Spain