L'Albufera

L'Albufera és un extens aiguamoll originat pel tancament d'un estany litoral —inicialment salabrós— que va quedar separat del mar per una restinga sorrenca formada per les aportacions al·luvials dels rius Túria, al nord, i Xúquer, al sud. Aquesta albufera original estava connectada amb el mar per una comunicació natural que permetia l'entrada d'aigua salada durant els temporals. Amb l'expansió de l'agricultura de l'arròs, a la fi del segle XVIII, aquesta comunicació va ser regulada artificialment mitjançant comportes, la qual cosa va donar lloc a un canvi ambiental. Des de llavors, l'Albufera, que a més va veure reduïda la seua extensió per l'avanç de l'arrossar, és una llacuna d'aigua dolça, un sistema en el qual l'aiguamoll natural ha sigut en gran part transformat per l'ésser humà.

El Parc Natural de l'Albufera va ser declarat en 1986 amb el propòsit de detenir el procés de degradació iniciat dues dècades arrere. Fins llavors, l'Albufera havia conservat pràcticament intactes el seu paisatge i els seus hàbitats naturals, i comptava amb una de les comunitats d'aus aquàtiques més importants de la península Ibèrica. El canvi de paradigma agrícola, el desenvolupament industrial i l'explotació turística del litoral van causar la contaminació de l'Albufera i la pèrdua de gran part dels seus valors naturals; una crisi ecològica de la qual encara no s'ha recuperat.

Actualment, la falta d'aigua, la contaminació, la intensificació agrícola i la insuficient ordenació d'usos, com la caça, són factors que limiten els valors naturals d'aquest espai. Malgrat això, l'Albufera segueix sent un dels aiguamolls més importants del Mediterrani occidental, i conserva poblacions molt considerables d'aus aquàtiques.

Un projecte de:

Fundació Assut

Amb el suport de:

Gracomsa Nouva Sesac