Birders

Birding Albufera és un portal d'Internet creat en 2008 per Bosco Dies i Nacho Dies, dos afeccionats a l'ornitologia que practiquen l'observació d’aus, una activitat coneguda internacionalment com birdwatching o birding. Després de 35 anys eixint a vore aus a l'Albufera de València, han sigut testimonis de molts dels canvis haguts al voltant de l'avifauna d'aquest espai natural. La bellesa de les aus i el paisatge de l'Albufera i l'evocació dels moments viscuts durant tot aquest temps van ser l'impuls que va motivar la creació d'aquest portal.

Amb el temps, i ja sota l’apadrinament de la Fundació Assut, Birding Albufera

vol continuar cridant l'atenció sobre les aus de l'Albufera, però, a més, al mateix temps, contribuir a divulgar l'Albufera de les aus.

Si, inicialment, l'objectiu principal d'aquesta web era informar sobre les aus d'aquest aiguamoll, ara vol també promoure el turisme de naturalesa i l'observació d'aus com a forma de descobrir aquest paisatge únic, i contribuir així a la seua difusió i conservació.

Són moltes les persones interessades a eixir a veure aus per l'Albufera i moltes més les que volen descobrir la naturalesa i la cultura d'aquest aiguamoll des d'una perspectiva més àmplia. En un cas i l'altre, no és fàcil trobar informació sobre com, quan i on gaudir de tot l'atractiu d'aquest parc natural.

Amb Birding Albufera, pots trobar informació útil per a les teues eixides de camp i també planejar tot un viatge d'exploració a una de les zones humides més importants de l'Europa mediterrània.

A més, si t'interessa, pots participar en la creació d'aquest portal registrant-te i enviant, si ho desitges, observacions, consultes i contribucions.

imagen_aire_cms

Bosco Dies

Sens dubte, els millors moments observant aus els he passat a l'Albufera. I reconec que cada dia que isc al camp pense en l'especial que és aquest espai. Tant de bo que moltes de les agressions que pateix es vagen suavitzant i que puguem recuperar l'Albufera de fa unes poques dècades.

imagen_aire_cms

Toni Alcocer

Des que tinc ús de raó m'he sentit atret per tot el que vola, repta o corre. La proximitat de l’Albufera a València m'ha permès, des que era un xaval, tindre contacte amb tot tipus de fauna, especialment amb les aus. L’Albufera és un lloc que m'ha oferit gran quantitat d'experiències i ensenyaments, ja que els meus primers contactes amb les aus aquàtiques i marines es van produir a les seues marjals i costes. La gran quantitat d'avifauna que resideix o passa un temps en aquest lloc m'ha permès gaudir i sobretot aprendre al llarg dels anys d’aquesta afició anomenada ornitologia. A més, l’Albufera, en la seua infinita bondat, sempre està disposada a oferir sorpreses ornitològiques que ansiosament i quasi desesperadament cerquem a les diferents estacions de l'any. Molts dels meus millors moments ornitològics me'ls ha oferit aquest grandiós aiguamoll.

imagen_aire_cms

yanina maggiotto

L’Albufera és on viu i el meu lloc en el món per elecció. Des de xicoteta, la naturalesa i tot el que viu en ella són la meua fascinació; les aus, la meua gran passió i, per constància, també el meu treball, gràcies al qual gaudisc gran quantitat d'hores observant-les. Aquest parc natural ofereix una gran diversitat de meravelloses espècies al llarg de l'any, i, malgrat tots els inconvenients d'ús públic i accessibilitat als llocs d'interès amb els quals ens trobem dia a dia, les aus hi són. Només és qüestió de dedicar-se a trobar-les per admirar-les.

imagen_aire_cms

Pedro Marín

Una gran quantitat d’aus viuen o visiten el Parc Natural de l'Albufera. Conèixer la seua fenologia, abundància i riquesa és imprescindible per a protegir-les. De tant en tant, em sorprenen algunes espècies poc habituals o estranyes, la qual cosa em fa pensar en el privilegi que tots tenim en gaudir d'aquest magnífic espai natural. L’anellament científic d'aus és una eina imprescindible per a registrar algunes espècies tremendament difícils de detectar només amb l'observació. (Pàgina personal)

imagen_aire_cms

Pablo Vera

Quan era menut, em dedicava a capturar sargantanes perquè els caiguera la cua, cullerots per a veure com els eixien potetes i meduses perquè es dissolgueren a la peixera. Ara sé que això és metamorfosi, autotomia i per què les meduses es 'dissolen'. No obstant això, continua sorprenent-me la migració de les aus, les seues adaptacions i tot el que ens queda per conèixer sobre la manera en què tot s’enfila a la naturalesa. L'observació és el primer pas per a tindre una mínima pista...

imagen_aire_cms

joan balfagón

Des de molt xicotet sempre m'ha apassionat la naturalesa, especialment les aus. Encara que visite regularment diferents enclavaments per tota València, a l'Albufera és sens dubte on he passat els millors moments observant aus. Ací dedique una gran quantitat d'hores comptant limícoles a l’estany del Pujol o als camps erms, cercant passeriformes a la Muntanyeta dels Sants o simplement fent una volta per les marjals observant la gran varietat d'aus i cercant, per què no, alguna espècie menys habitual. L’Albufera ofereix una quantitat d'opcions pràcticament inigualable en cap altre lloc. Cal que es prenguen mesures per a la seua conservació i així poder continuar gaudint durant molts anys més de l'enorme riquesa que en té.

imagen_aire_cms

eduardo pascual

Sóc un enamorat de la naturalesa en totes les seues facetes. I l'Albufera i la seua riquíssima avifauna m'hi han regalat alguns dels millors moments viscuts. He pogut assistir a la millora d'aquest espai als darrers anys i espere poder ajudar en el llarg camí que queda encara per recórrer a fi d'anar-ne reduint els impactes i retornant aquest enclavament tota la seua riquesa natural.

imagen_aire_cms

víctor parís

L'Albufera és un lloc fascinant per a vore aus, malgrat que encara queda molt per millorar, molt de camí per caminar. Imagine un dia en el qual no hi haguera caça i es poguera observar aus confiades i tranqui·les d'estar en un gran parc natural. Qualsevol lloc és bo per gaudir d'una gran varietat de fauna, però, sens dubte, a mi el que més m'agrada és passar hores i hores estudiant aus marines des de la piragua, i fondre'm amb la mar. No hi ha res més increïble que acompanyar els dofins i poder contemplar milers de baldrigues alimentant-se a les nostres costes.

imagen_aire_cms

virgilio beltrán

Encara que, de xicotet, les meues correries darrere les aus discorrien per les serres interiors, quan vaig tindre autonomia per a explorar l’Albufera, aquest lloc es va convertir en un dels meus destins favorits. He après sobre aus recorrent les seues marjals i costes i he gaudit de grans experiències amb elles de llarg a llarg de l’espai. Últimament, també ho faig des de la talaia de la muntanya de Cullera.

imagen_aire_cms

Luis Y mateo Aleixos

Tendim a identificar l'Albufera amb les postes de sol i la merescuda fama gastronòmica, amb les grans concentracions hivernals d’anàtides i arpellots de marjal, amb les colònies de garses, amb la caça i amb aquella peculiar forma de vida que tan bé en va reflectir Blasco Ibañez. Si s'apura, tot té un denominador comú: l’estany, autèntic cor del parc. No obstant això, els nostres racons preferits són els arrossars més meridionals, fora ja de la protecció legal, però als quals gaudim descobrint que encara queden petxinots a les séquies, observant libèl·lules i aus, i la mar, a la qual se'ns obri el millor balcó des del Cap de Cullera.

imagen_aire_cms

JOSÉ LUIS TERRASA

Un dia qualsevol, assegut al carrer a la fresca, em vaig entretindre escoltant un totestiu a la part alta d'una casa de poble, que va callar per a donar pas una cueta blanca, i aquesta va callar per a donar pas al cant d'una granota. Tal sorpresa em va donar que vaig mirar cap amunt, descobrint que tots els sons que havia escoltat els emetia el mateix ocell: un estornell negre. I això em va fer recapacitar: vint anys dedicats a l'estudi de les aus, i encara no han deixat de sorprendre'm. I el que em queda…!

imagen_aire_cms

HÈCTOR GADEA

De xicotet passava gran part del temps lliure a la caseta de camp familiar. Allí quasi sempre estava mirant al cel, amb els prismàtics a prop, esperant veure una "àguila". Arran de conèixer a gent, llegint, estudiant i també en començar amb la fotografia, cada vegada he anat aprenent més i entrant de ple en aquest fantàstic món de les aus.

Pel que fa a l'Albufera, ja fa uns anys que la vaig coneixent i sempre que puc m'escape. Mai deixa de sorprendre'm. Les seues marjals, tancats, reserves... Descobrint noves zones, espècies inèdites o grans concentracions. Si la gent es conscienciara i se li acaronara una miqueta, encara ens sorprendria més cada vegada que la visitem.

imagen_aire_cms

Vicent Llorens

Un passeig per l'Albufera té per a mi la qualitat del viatge. Per més que conega aquest lloc, sé que sempre em tindrà reservada alguna sorpresa. El descobriment pot tindre forma de vesprejar encés, d’allipebre sota una parra a mig matí o de xatrac bengalí sobre una estaca durant el pas de la tardor. L’Albufera sorprèn qui té paciència. Però, a més, sap contagiar la seua calma a l'impacient: ho dic per experiència. O siga que és teràpia infal·lible a un pas de casa. Una destinació pròxima i quotidiana que, vista a través dels prismàtics, multiplica els encants i la capacitat de sorpresa. Per això, per si de cas, sempre porte els meus.

Un projecte de:

Fundació Assut

Amb el suport de:

Gracomsa Nouva Sesac