Unes pluges històriques
En els dos darrers dies, s'han registrat a l’Albufera unes precipitaciones històriques, amb quantitats tan significatives com els 524 litres per metre quadrat recollits en la Muntanyeta dels Sants -472 en només un dia, el 5 de novembre-, els 375 del Mareny de Barraquetes, els 335 d'Algemesí, els 283 en el Romaní (Sollana), els 422 d'Almussafes i els 314 en el Racó de l’Olla.
Les pluges es van concentrar principalment a la matinada i la vesprada del 5 de novembre, tant en la zona litoral com en la conca de drenatge de l’Albufera. Barrancs com el de Picassent i el del Poyo (també conegut com a barranc de Catarroja en la zona de l’Albufera) van mostrar nivells extraordinaris que puntualment van arribar a superar la seua capacitat màxima, desbordant-se i inundant gran part dels municipis del sud-oest de l’Albufera.
Després d'aquestes jornades, la visió que ofereix l'aiguamoll és colpidora. Els nivells d'inundació de tota la plana litoral que envolta el llac, així com la pròpia Albufera, superen els registrats en altres episodis de pluges torrencials pròxims, com els de novembre de 1983, octubre de 2000 i setembre de 2009. L'ocurrència d'aquest tipus de fenòmens és habitual al nostre territori, especialment durant el període tardorenc.
El paper amortidor de l'Albufera
Les inundacions i situacions de pluges torrencials com les d'aquests dies formen part de la gènesi natural i del propi funcionament dels aiguamolls litorals. No en va, un dels serveis ambientals que ofereixen aquests grans espais és precisament el de previndre i minimitzar els danys de les grans avingudes i permetre la laminació i el desguàs de l'aigua cap a la mar. No obstant això, l'elevat nivell d'antropització del medi en què ens trobem, amb grans nuclis industrials i de població i infraestructures viàries, i amb un sistema de bombament artificial d'evacuació de l'aigua, complica el funcionament de la dinàmica natural de les inundacions.
A més a més, aquestes pluges arrosseguen, juntament amb els sediments, una gran quantitat de materials i residus inerts acumulats en els barrancs, els quals acaben arribant a l’Albufera. A això s'afig una notable aportació d'aigües residuals i d'escassa qualitat provocada pel col·lapse de moltes de les infraestructures de sanejament.
Vida en la Devesa
D'altra banda, les mallades de la Devesa i del front litoral de l’Albufera es voran beneficiades per aquestes pluges i afavoriran que durant els pròxims mesos aquests enclavaments tan valuosos recuperen la seua biodiversitat. Es tracta d'uns ecosistemes temporals que depenen exclusivament de les precipitacions per a mantindre aigua i permetre la proliferació de comunitats de plantes i invertebrats aquàtics summament interessants.
Sens dubte, aquest intens cicle de precipitacions condicionarà l’estat ambiental de l’Albufera i la seua marjal perifèrica per als pròxims mesos. Caldrà vore com ha afectat a ecosistemes tan importants i sensibles com les mates i també a les infraestructures agrícoles associades a l'arròs. Amb tot, no hem d'oblidar que davant aquest tipus de processos naturals poc es pot fer i que la millor opció tal vegada siga la d'acceptar i ser conscients del paper que compleixen en la configuració d'un territori que, malgrat tot, continua evolucionant i canviant.
--
Text: B. D.
Fotos: Portada i 1, Embarcador de la gola del Pujol (V. L.). 2. Caseta de Pons en el tancat de l'Estell (Paco Soler). 3, Casa de la Demaná en el Saler (Xuano Navarro). 4, Marjal d'Alfafar (V. L.). 5 y 6, Mallada i caldera inundades en la Devesa (N. D.). 7, Camí d'entrada al tancat de l'Estell (P. S.). 8, Una excavadora destapant la desembocadura de la gola del Perellonet (N. D.). 9, Motor de Dalt, en el tancat de l'Estell (P. S.). 10, Marca de sediment a l'altura del Pujol (N. D.).
