Una gran gavina no identificada en la Devesa
El 15 de juliol de 2020 va ser vista per diversos observadors una gran gavina de parts superiors negres i “panxuda” posada a la platja de la Devesa entre altres gavines grans, principalment gavina corsa L. audouinii, gavinot mediterrani L. michahellis i alguns gavinots foscos L. fuscus. Amb una primera ullada es va vore que es tractava d'una gavina immadura en el seu tercer any calendari (potser quart any) mostrant parts inferiors i cap bastant blancs i parts superiors notablement fosques (negroses).
La gavina tenia una estructura molt voluminosa i una projecció primària curta, es veia gran i fort, notablement més gran que altres gavines pròximes, però no gaire més que els gavinots mediterranis més grans. Les parts inferiors i el pit semblaven majorment blancs, així com els costats del coll i el cap, amb tènues marques grises esteses a través de la coroneta. Mostrava part superior mudada majoritàriament com a tipus adult, amb mantell i escapulars negrosos, i vores blanques estretes en les noves escapulars inferiors. Era evident una muda activa en les primàries internes alars, amb P1-P3 reemplaçades, P4-P6 en creixement i P7-P10 visiblement més velles. Les primàries acabades de mudar mostraven un evident color pissarra fosc, amb vora blanca. Les primàries exteriors antigues no mostraven rastre d'espill blanc, la qual cosa indica que eren plomes immadures (probablement primàries de segon cicle). Les secundàries eren velles i immadures, de color marró i amb vores pàl·lides, probablement faltant l'exterior. Les coberteres alars i les terciàries semblen reemplaçades en la seua majoria per terciàries noves de tipus adult, negroses amb vores blanques. Algunes coberteres brunenques immadures encara s'entremesclen amb les noves. Les coberteres subalars mostraven, en la seua majoria, algunes plomes fosques entremesclades. La cua i les coberteres superiors de la cua eren bastant blanques amb marques fosques que encara es veien en les plomes exteriors. En ser espantada per un gavinot mediterrani pròxim es va apreciar que mostrava ales més llargues i aparentment amples.
El bec era fort, de color groc pàl·lid / carn amb una marca subterminal fosca, les potes, aparentment llargues, semblaven grises amb tint verdós o rosat. Els ulls no mostraven cap anell aparent i l'iris es veia més pàl·lid que les pupil·les.
L'exemplar va poder ser fotografiat i també es van fer diversos enregistraments de vídeo en els quals s'aprecien trets i detalls confusos que compliquen aclarir amb certesa la identitat de l'au. És assenyat pensar que es tracte d'un exemplar immadur de gavinot Larus marinus però alguns trets permeten aventurar en l'opció de què poguera tractar-se de la gavià de Lichtenstein L. dominicanus o fins i tot una au híbrida.
A l'espera de conèixer més criteris i poder rebre opinions i suggeriments d'experts, de moment sembla que el més assenyat siga deixar en espera la determinació de l'espècie. De confirmar-se que siga gavinot (de moment l'opció més probable) es tractaria de la primera cita per a l’Albufera i molt probablement de la Comunitat Valenciana ja que fins ara els escassos registres previs coneguts no semblen haver sigut confirmats.
--
Text i observadors: J. Ignacio Dies i Miguel Chardí.