L'hora dels parotets

Aquests dies, des de finals de juny, en els marges de séquies i canals, a l'entorn dels ullals i altres punts d'aigua, i en general per tota la marjal de l’Albufera, inundada per al cultiu de l'arròs, crida l'atenció la densíssima presència de libèl·lules volant per centenars, per milers, i aprofitant qualsevol taca de vegetació per a aterrar com a xicotets helicòpters —paleòpters, en diuen— sobre les puntes de les tiges. Pràcticament una libèl·lula per cada tija. Unes, mascles sexualment madurs i femelles d'edat avançada, són de color roig; la resta, la majoria, de tonalitats ocres. Totes pertanyen a la mateixa espècie, Sympetrum fonscolombii, un dels odonats més comuns en aquesta part del litoral mediterrani.

En l’Albufera, aquestes agregacions massives de l'espècie es produeixen cada any amb l'arribada de la calor, sobretot després d'una primavera humida. De vegades, la seua presència en les dunes litorals arriba a ser tan abundant que els estiuejants urbanites del sol i platja s'alarmen i alerten a la premsa, que publica per la seua banda titulars inquietants: «Els biòlegs detecten una plaga de libèl·lules que envaeix les platges de València», «La invasió dels parotets»… Res de plagues, sinó tot el contrari, atès que aquests parotets, inofensius per a les persones, són assot de mosques i mosquits, depredadors molt actius capaços de mantindre també a ratlla altres prolífics insectes perjudicials per a l'arròs. Milions de parotets, milions de preses. I alhora són captura recurrent de diverses espècies d'aus de l’Albufera, les quals els converteixen per aquestes dates en un element substancial de la seua dieta: aus en pas com abellerols i falconets i unes altres de presència permanent a l'estiu, com les xicotetes garses —baorets, orovals i esplugabous—, els currocs i fumarells, les carregades, els capsots, els soriguers…

Migrants i reproductores

Aquesta libèl·lula, de distribució fonamentalment tropical, manifesta hàbits migratoris que li permeten colonitzar nous territoris i aprofitar les aigües temporals per a reproduir-se. El seu rang i abundància reproductors han anat augmentant al Mediterrani i cap al nord d'Europa als darrers anys, segurament com a reflex de la pujada progressiva de les temperatures.

En general, les libèl·lules són insectes propis de medis amfibis, ja que les larves es desenvolupen durant setmanes o mesos en l'aigua dolça, i per tant molt sensibles a la contaminació, la dessecació i altres formes d'alteració de cursos i cabals d'aigua. La seua presència sol ser indicativa d'unes bones condicions ambientals, encara que no ho és tant en el cas de Sympetrum fonscolombii, espècie menys exigent pel que fa a la qualitat de les aigües i l'hàbitat. Això sí, com la resta d'odonats, és poc tolerant als tractaments fitosanitaris abusius, així que la seua proliferació en l'Albufera no deixa de ser una grata notícia.

--

Text i fotos: V.L.

BIBLIOGRAFIA SELECCIONADA
Corbet, 2004. Dragonflies: Behaviour and Ecology of Odonata