Incerteses davant una nova temporada de caça
Un any més es repeteixen les incerteses i dubtes que caracteritzen l'exercici de l'activitat cinegètica al parc natural de l’Albufera. Diumenge passat, 20 d'octubre, s'iniciava la temporada de caça d'aus aquàtiques amb unes condicions de l'hàbitat que disten molt de ser les òptimes per a aquest grup d'aus. La pràctica totalitat de la superfície d'arrossars de l'espai protegit —més de 12.000 hectàrees— es troba en sec davant la «necessitat» de realitzar un tractament de la palla i el restoll abans de la inundació hivernal. Aquest tractament sol consistir a deixar en sec els camps durant almenys 15 dies després de la collita o cremar la palla de manera controlada i amb autorització.
L'article 35 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de caça de la Comunitat Valenciana estableix l'obligació per als titulars cinegètics i adjudicataris de les zones de caça controlada de realitzar les inversions que, en benefici de les poblacions silvestres, es determinen en el seu projecte d'ordenació o pla tècnic de caça. Tenint en compte que els vedats es destinen a les aus aquàtiques, seria lògic pensar que haurien d'afavorir-se les condicions per a millorar l’atracció d'aquest grup d'aus; unes condicions que haurien de passar sens dubte per procurar la inundació dels camps i la idoneïtat de l'hàbitat.
Incoherència i desinterés
En aquest punt sorgeix la qüestió del complex equilibri que ha d'establir-se entre l'activitat agrícola i l'exercici de la caça, definit en la citada llei com l'«aprofitament racional dels recursos cinegètics dirigit a la conservació i restauració de l'estat de normalitat de les poblacions silvestres utilitzades», entenent per estat de normalitat «aquell que permet aconseguir l'òptim aprofitament estable i sostingut, en condicions de plena compatibilitat amb tota la resta de les espècies i valors naturals i amb tots els altres usos i usuaris legítims presents en el territori». Tota una declaració d'intencions que en el cas dels vedats d'aus aquàtiques de l’Albufera manca completament d'una base en la que sostindre’s.
El retard progressiu de l'inici del cultiu de l'arròs a la primavera i l'ús de varietats de cicle llarg com la J. Sendra fan que el període de la recollida del cereal se solape amb l'inici de la temporada cinegètica, complicant una gestió eficaç de l'hàbitat a la tardor. El desinterès de totes les parts implicades, agricultors, gestors i caçadors, a harmonitzar aquests usos sembla accentuar-se en un moment en què, lamentablement, no van bé les coses per a les poblacions d'aus aquàtics en l’Albufera. Les xifres d'aus nidificants i hivernants mostren valors mínims històrics, la qual cosa guarda sens dubte relació amb els canvis haguts en els cicles d'inundació dels arrossars, una inundació que, cada vegada més, es retarda a la primavera i es redueix en superfície i temps durant l'hivern. La caça, sota aquestes condicions, lluny de garantir la conservació i el pretès «estat de normalitat» de les poblacions d'aus aquàtiques, ja de per si delmades, suposa en canvi una amenaça molt considerable.
