Oronetes a l'hivern
Les oronetes i les oronetes cuablanques, pardals pertanyents a la família dels hirundínids, representen un grup d’ocells migradors que tradicionalment es presenten a la nostra regió amb l’arribada de la primavera, després de passar l’hivern al continent africà. Només el roquer (Ptyonoprogne rupestris) es mostra a l’hivern a l’Albufera, on forma grups molt nombrosos que solen freqüentar edificis i zones urbanes pròximes al litoral. Esta situació ha anat canviant als darrers anys i, actualment, tant l’oroneta (Hirundo rustica) com l’oroneta cuablanca (Delichon urbicum) s’han vingut observant en nombre reduït, entre dos i cinc ocells, durant els mesos hivernals en zones puntuals de la costa de l’Albufera.
No obstant això, durant l’hivern de 2022-2023, les xifres registrades d’estes espècies han sigut molt superiors a allò normal, amb màxims sense precedents que semblen confirmar el canvi dels patrons de presència d’este grup d’ocells. La suavitat de les temperatures dels últims hiverns està probablement darrere d’esta presència inusual d’hirundínids, dels quals s’han arribat a comptar més de seixanta oronetes cuablanques, quasi quaranta oronetes, sis oronetes cua-rogenques (Cecropis daurica) i quatre parpallons (Riparia riparia). Els ocells van romandre formant grups monoespecífics en una de les urbanitzacions de la Devesa, pròxima a la platja, i integrant al mateix temps un grup molt major de roquers, amb quasi cinc-cents exemplars estimats.
L’augment, a l’hivern, d’aus que tradicionalment eren migradores i que s’absentaven els mesos més freds, està sent cada vegada més habitual en la península ibèrica i altres regions europees, i sembla relacionat amb els efectes del canvi climàtic. Les altes temperatures que es registren en estos mesos afavoreixen el desenvolupament d’insectes que són la base alimentosa d’un gran nombre d’espècies. En disposar d’aliment durant tot l’any, moltes aus opten per no desplaçar-se cap a llocs més llunyans, amb la qual cosa estalvien energia i redueixen els riscos que implica haver de realitzar un viatge tan llarg —a vegades de més de quatre mil quilòmetres—. Este comportament implica també un risc, ja que la irrupció i l’entrada d’aire fred típiques d’este període poden fer canviar radicalment les condicions i amenaçar la supervivència d’estos ocells poc adaptats a les baixes temperatures. De fet, amb l’arribada de la borrasca Fien, la qual va portar un descens substantiu de les temperatures a mitjan gener de 2023, el nombre d’oronetes es va vore marcadament reduït.
—
Informació: B. D. / Foto: Roquer (V. L.).
