2021

Octubre

Un càlid octubre, i sense a penes precipitacions, es va iniciar amb l’observació d’un territ pectoral (Calidris melanotos) a Massanassa, espècie que va tornar a registrar-se als pocs dies a Sueca: dues aus al tancat de Sabater i Arce. Dos exemplars d’ànec capblanc (Oxyura leucocephala) es van presentar al Racó de l’Olla. Els primers exemplars de cigonya negra (Ciconia nigra) van arribar a mitjan mes a les zones habituals del Ràfol (Sueca) i van anticipar una presència hivernal destacada. El projecte Ornit (Nocmig Albufera) va traure a la llum el primer registre de titeta de Hudgson (Anthus hodgsoni) per a l’Albufera, el segon per a la Comunitat Valenciana. Un solitari mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) va ser escoltat a la Devesa, única cita anual d’este divagant siberià tan esperat.

Sonograma de titeta de Hodgson (imatge: projecte Ornit / Fundació Assut).

Novembre

A partir de la segona setmana, va haver-hi diverses irrupcions d’aire fred i nevades avançades a l’interior. No obstant això, el mes va transcórrer amb relativa normalitat, amb poques observacions d’aus rares o escasses: les primeres grues (Grus grus), a mitjan mes —vistes després menys de l’habitual—; fringíl·lids com el gavatxet (Spinus spinus), i cites d’espècies més escasses com el pinsà mec (Fringilla montifringilla), el trencapinyols (Coccothraustes coccothraustes) i la merla de pit blanc (Turdus torquatus). Els últims dies del mes van donar una de les xifres més elevades de roget (Aythya nyroca) per a l’Albufera, amb vuit aus observades simultàniament.

Desembre

Després del de 2015, este va ser el desembre més càlid des de 1950 i el més sec de tot el segle. Potser per això, a penes s’hi va vore res: una de les poques cites locals de cotoliu(Lullula arborea), exemplar observat en dunes del Dosser de Cullera el dia 10, i un vítol(Botaurus stellaris) al Tancat de la Pipa. Un agullat gros(Gavia immer) es va presentar en dues ocasions en un litoral que a penes va permetre unes poques observacions d’ànecs marins com el morell de mar(Melanitta nigra). A final de mes, es van registrar els màxims anuals de baldriga balear(Puffinus mauretanicus), amb fins a quatre mil exemplars censats enfront de la Garrofera. L’últim dia de l’any ens va regalar una de les poques cites hivernals a l’Albufera de baldriga cendrosa (Calonectris diomedea).

La baldriga cendrosa observada el 31 de desembre al cap de Cullera (foto: Víctor París).

2022 

Gener

Oratge sec i una mica més fred d’allò habitual. La primera setmana, màxim hivernal sense precedents de becplà (Platalea leucorodia), amb un grup de 112 aus observades a la mata del Fang. També, l’única observació hivernal de titeta de Richard (Anthus richardi), un divagant de Sibèria que s’hi ve registrant des de 2009. Amb les primeres fanguejades, van arribar els grans grups de gavines i, entre elles, una au de primer hivern de gavina de Delaware (Larus delawarensis), espècie originària d’Amèrica del Nord de la qual a penes hi ha sis observacions prèvies a l’Albufera. A més, la primera gavina cendrosa (Larus canus) anunciava un bon any d’observacions per a l’espècie. Màxims històrics de cigonya negra a final de mes, amb 17 aus en arrossars de Sueca, i notable presència de pinsà mec, amb més d’un centenar d’ocells a la Llonga (Sueca).

Cigonyes negres (foto: Toni Alcocer).

Febrer

Este mes va allargar la sequera insòlita de l’hivern. Oratge més càlid del què és costum per estes dates. Els primers dies, les xifres de cauet (Alca torda) van ser les més altes de la darrera dècada. Les gavines van continuar donant sorpreses, amb la presència de la gavina de Delaware observada al gener, gavina cendrosa —almenys sis exemplars—, gavinot càspic (Larus cacchinnans) i quatre individus de gavinot argentat (Larus argentatus). La cueta blanca endolada (Motacilla alba yarrellii) va aparéixer en nombre destacat, amb un mínim de sis ocells vistos a diferents localitats. Les nits d’Ornit van revelar una marcada presència de tord ala-roig (Turdus iliacus), amb desenes d’ocells en migració activa sobre la Devesa. Pel que fa als limícoles, un tifort de cames grogues (Tringa flavipes) es va presentar al Racó de l’Olla el dia 24 —setè registre d’esta espècie americana—, mentre que l’esperat tètol cuanegre (Limosa limosa) a penes va superar els dos mil exemplars en el seu màxim anual.

Gavina de Delaware (foto: Toni Alcocer).

Març

Un dels mesos més emocionants dels darrers anys, degut sens dubte a la insòlita inestabilitat de l’oratge. La tempesta Cèlia i les depressions posteriors van propiciar extraordinàries calitges i van allargar la inestabilitat fins a la fi d’abril. Esta peculiar situació va coadjuvar a una doble troballa tan inesperada com llargament somiada: el de la cua-roja diademada (Phoenicurus moussieri), dos ocells, dos, que suposen els primers registres per a la Comunitat Valenciana. Una altra raresa: un corb (Corvus corax) a la Devesa. I més cites destacables: 11 exemplars de siseta (Tringa stagnatilis), i fins a vuit individus junts de garsa de mar (Haematopus ostralegus). A més, es va citar el picardó (Porzana parva), quatre aus, i la picardona (Porzana porzana) en diversos indrets. Són de ressenyar també els registres de rosseta (Marmaronetta angustirostris), amb un grup d’11 exemplars al Racó de l’Olla, i de roncadell (Spatula querquedula), en xifres extraordinàriament altes. Les gravacions nocturnes a la Devesa van registrar el pas de fins a 18 exemplars de torlit (Burhinus oedicnemus).

Cua-roja diademada (foto: Miguel Andújar).

Abril

El mes es va iniciar i va seguir amb la mateixa inestabilitat amb què va acabar febrer i va continuar març, la qual cosa va donar lloc a una primavera amb rècord històric de pluges. Els arrossars, llargament inundats per la pluja, van concentrar grans quantitats d’aus. Amb tot, els primers dies del mes van portar la primera cita per a l’Albufera d’àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti), amb un exemplar immadur desplaçant-se cap al nord sobre la Devesa. Les tres espècies de picardones, el picardó, la picardona i el picardonet (Porzana pusilla), es van vore en diferents llocs; una observació aïllada de vítol va suposar l’únic registre primaveral, i un territ pectoral va visitar a la fi de mes els arrossars entollats de Sollana.

Picardona (foto: Toni Polo).

Maig

En passar la inestabilitat, calma i calor. Malgrat ser tradicionalment un mes vibrant de cites, maig va transcórrer sense sobresalts, amb els registres habituals de migrants i a penes alguna observació puntual ressenyable: un falcó d’Eleonora (Falco eleonorae), la primera setmana; boscarler pintat (Locustella naevia) per partida doble, i una tardana gavina cendrosa en arrossars de Sollana. La inundació resultant de les pluges passades va afavorir la presència prolongada de limícoles com el corriol gros (Charadrius hiaticula), amb xifres màximes de 190 aus; el redonell (Calidris pugnax), fins a 90 exemplars, i el territ de Temminck (Calidris temminckii). Set exemplars de picardonet van ser gravats en migració nocturna en el marc del projecte Ornit.

--

Text: B. D.