L'alt preu de la migració
La migració de les aus és un dels processos naturals que més interès desperta tant a científics com a observadors i aficionats. La capacitat que té este grup d'éssers vius de recórrer llargues distàncies com a estratègia per a garantir una major supervivència està plena de peculiaritats i detalls sorprenents.
En el nostre àmbit, moltes espècies d'aus recorren llargues distàncies cada any per a reproduir-se, desplaçant-se en el període de nidificació a localitats situades al nord dels llocs en els quals passen la resta de l'any. Les raons que motiven este patró de conducta en algunes espècies i poblacions d'ocells —no totes són migratoris— són bàsicament energètiques. Els dies més llargs que es donen en latituds del nord conforme arriba l'estiu proporcionen majors oportunitats a les aus per a obtindre aliment i garantir així l'èxit de les pollades. La major extensió de les hores de llum permet a moltes aus diürnes produir niuades més grans que les d'espècies no migratòries que romanen en les latituds del sud, on la duració del dia a penes canvia en tot l'any. No obstant això, a mesura que els dies s'acurten conforme avança la tardor, les aus migratòries es veuen obligades a tornar a les regions càlides del sud, on el subministrament d'aliment disponible varia poc al llarg de l'any.
Malgrat les dificultats que comporta haver de recórrer distàncies tan llargues —moltes espècies fan més de 4.000 quilòmetres en cada desplaçament—, la recompensa que s'obté és superior als riscos que comporta la migració i al cost energètic que suposa.
Un dels majors riscos naturals amb els quals s'enfronten les aus en la migració té a vore amb les condicions atmosfèriques. L'ocurrència de fenòmens meteorològics adversos és una de les causes que poden posar fi al viatge. Els forts temporals, com el registrat la setmana passada, els quals arriben a afectar àmplies regions del Mediterrani occidental, constitueixen sens dubte un obstacle quasi infranquejable per a un xicotet passeriforme en migració activa durant la nit.
Aus arribades després del temporal
Coincidint amb el primer gran temporal de llevant d'esta tardor, iniciat el passat 4 de novembre, s'ha registrat una important arribada de passeriformes morts a les platges de l’Albufera. Després d'este episodi, en un recorregut de mil metres de platja en el Recatí (València), s'han trobat 47 ocells encallats a vora mar pel fort onatge —una mitjana de 4,7 passeriformes cada 100 metres recorreguts—.
Els ocells trobats pertanyen a vuit espècies diferents. Entre les més nombroses, destaquen el pit-roig Erithacus rubecula, amb 23 exemplars que suposen el 48 per cent de les aus identificades, i la busquereta de cap negre Sylvia melanocephala, la qual, amb 9 ocells, constitueix el 20 per cent. A més s'han trobat pinsans, retorets, estornells… Estos ocells trobats a la platja segurament es van vore sorpresos pel front de tempestes en plena travessia sobre el mar.
Successos similars s'han registrat en comptades ocasions en el nostre litoral durant els darrers anys (més informació ací). En 2007, després d'un fort temporal a l'octubre, es va registrar una mitjana de 21,2 passeriformes per cada 100 metres de costa recorreguda, i a l'octubre de 2008 la xifra obtinguda després del temporal va ser de 7,3 passeriformes cada 100 metres recorreguts. En tots dos casos, el pit-roig i el tord comú van ser, amb diferència, les espècies més nombroses. Estes xifres permeten fer-se una idea de la magnitud de l'impacte que este tipus de fenòmens atmosfèrics pot tindre sobre els ocells migrants i de les complicacions i riscos que comporta realitzar este extraordinari desplaçament cada any.
--
Text i foto: B. D.
