Com aigua de maig

És ben coneguda la importància que el cultiu de l'arròs té per a la conservació de la biodiversitat i, particularment, de les aus aquàtiques de l’Albufera. L'escassetat d'hàbitats aquàtics naturals converteix els arrossars en espais d'alimentació alternatius molt importants, tant a l'hivern com durant el període de nidificació. Efectivament, de la inundació d'aquests i del desenvolupament de la planta de l'arròs depèn l'èxit reproductor de milers d'aus aquàtiques —garses, limícoles, currocs, fumarells, anàtides i ràl·lids—.

L'arrossar s'inunda cada vegada més tard

Gran part de les aus nidificants a l’Albufera retarden l'inici de les postes a la inundació dels arrossars. De fet, crida l'atenció si això es compara amb els casos d'altres zones humides en què els hàbitats naturals ofereixen suficient aliment, on el cicle reproductor s'inicia fins i tot a principis d'abril. Als darrers anys, l'ús de noves varietats d'arròs sembla estar motivant un retard gradual de la inundació primaveral, la qual cosa incideix negativament en la reproducció de moltes aus; fonamentalment, garses.

Mentre fa a penes una dècada la inundació s'iniciava a la fi d'abril, últimament s'allarga fins a quasi complida la primera meitat de maig. Enguany en concret l'aigua no comença a entrar a les zones altes de Sueca fins al dia 12. I les comportes continuen hui tancades —i així seguiran fins el dia 22 de maig i més tard— als «tancats» on a hores d'ara, altres temporades, el verd de l'arròs ja apuntaria sobre la superfície de l'aigua. El retard en la inundació està superant en moltes zones els deu o 12 dies.

Retard per les pluges

Si bé és cert que les pluges de finals d'abril han obligat a retardar les labors de preparació dels camps, les raons no semblen del tot justificades. I, en qualsevol cas, el fet que, en plena època de cria, els arrossars romanen en sec pot tindre conseqüències desastroses per a moltes aus aquàtiques. Entre elles, les diferents espècies de garses; les limícoles com la carregada, els corriols o la camallonga; el picatort, i el curroc. Es tracta en fi d'una dificultat més per a la sostenibilitat ambiental de l’Albufera. Un assumpte complex i discutible.