Aus sota pressió a l'estany del Pujol
Al mig de la Devesa, a l'altura de la Gola del Pujol, últim dels canals oberts per al desguàs de l'arrossar ja mediat el segle XX, l'estany del Pujol és un xicotet llac també artificial, vestigi del gran projecte urbanitzador que als darrers deu anys de la dictadura franquista va pretendre omplir aquest lloc d'edificis d'habitatges, hotels i tota una sèrie d'infraestructures turístiques. Una dàrsena esportiva envoltada d'apartaments de luxe; això haguera estat hui l'estany del Pujol de no haver sigut perquè la reivindicació ciutadana va aconseguir detindre ací el deliri desenvolupista.
Molt ha plogut ja des que, als anys vuitanta, els modelistes de vaixells a escala usaren l'estany com a camp de proves i els cotxes aparcaren a la vora o el flanquejaren en caravana els diumenges de tornada a la ciutat. Ara, amb aquesta part de la Devesa tancada al trànsit, la llacuna artificial sembla més natural que mai. La xicoteta illa central ha acollit durant alguns estius una nodrida colònia de gavina corsa i, d'un temps ençà, des que el Servei Devesa-Albufera instal·lara les tanques de corda que tracten de protegir les seues vores de la intrusió de persones i gossos, ha augmentat la presència d'espècies de limícoles i aus marines i proven de criar cada vegada més parelles de camallonga, corriol camanegre i mongeta; sobretot enguany, a causa probablement de la tranquil·litat que el tancament imposat front al virus ha portat a aquesta zona.
Capvespre a l'estany del Pujol (V. L.)
Corriols i mongetes, gossos solts i parelles a la posta de sol
El corriol i la mongeta, dues espècies en seriós declivi a Europa a causa de la pressió humana en el litoral, crien o de vegades només ho intenten, perquè el seu període de reproducció coincideix amb el de major afluència de gent a la platja i els voltants del llac, i poc poden les tanques de corda i els cartells d'advertiment contra l'incivisme d'alguns. És habitual vore fotògrafs de bodes i els seus clients, gossos solts, xiquets tirant pedres a l'aigua i despistats en general a l'altra banda de la barrera, aliens o despreocupats de la inquietud que la seua intromissió provoca a aquestes aus i del risc que implica per als seus nius instal·lats en el sòl o els pollets incapaços encara de volar.
Pollet de camallonga (Yanina Maggiotto)
Pollet de corriol camanegre (Y. M.)
L'obstinació de Yanina
Ho explica Yanina Maggiotto, veïna de la Devesa, guia professional de turisme ornitològic —Visit Natura— i col·laboradora de Birding Albufera. Després d'un inici del període de cria preocupant, en el qual es van perdre dos nius per no respectar-se aquestes normes, la temporada està anant bé. La seua dedicació durant hores, pràcticament diàriament, a informar i mostrar a la gent el tràfec reproductor d'aquests ocells, en viu i també a les xarxes socials, està donant fruits. També la seua insistència a sol·licitar vigilància, «una vigilància —diu— que, abans que per voluntaris, ha de ser realitzada durant aquests mesos crítics per un servei de guàrdia i informació professional».
A mesura que s'han anat superant les fases del confinament, les aus han patit major estrès degut a l'augment de la presència de persones, però l'esforç està pagant la pena. Yanina ha constatat que, fins ara, almenys 11 nius de corriol camanegre han arribat a bon terme i més de vint parelles de mongeta estan aconseguint tirar avant els seus pollets, la major part a l'illa, on molts ja han volat. D’altra banda, les camallongues, amb poc més de mitja dotzena de nius, van al ritme d'altres anys. I cal tindre en compte que, fins que acabe la temporada, encara queda temps perquè progressen noves postes.
A l'estany del Pujol es donen les condicions que requereixen aquestes aus per a criar. D'una banda, la proximitat al mar i la platja. D'una altra, les mateixes característiques del llac que, en situacions de marea de tempesta, rep aigua marina a través d'un canal escorredor residual que servia per a drenar les mallades en els temps en què circulaven per ací els cotxes. Aigua salada, per tant, aportada pel mar i des del freàtic, que permet l'existència en aquesta llacuna somera dels invertebrats —insectes, mol·luscos, crustacis— i xicotets peixos com el moixó (Atherina boyeri), per moments abundant, dels quals s'alimenten els corriols, les mongetes i la resta d'espècies que ací recalen.
La naturalesa del litoral de l’Albufera
La naturalesa és agraïda. De nou es demostra que, amb una mica d'interès per retornar o proveir aquests hàbitats d'unes bones condicions ambientals, la biodiversitat ix beneficiada. Amb un poc d'atenció, una gestió adequada i un mínim de comprensió i respecte per part de tots, l’estany del Pujol pot consolidar-se com un dels punts de referència per a la conservació al Mediterrani d'aquests ocells tan sensibles.
I no és només l’estany del Pujol. A l'estiu, i també durant la resta de l'any, és important respectar les dunes, la vegetació, les àrees de reserva com la de la platja de la Punta, al nord de la gola del Perellonet, les zones fitades amb cordes o tanques, i transitar pels camins senyalitzats. Cal no oblidar que la Devesa és, incloses les seues platges, un dels ambients principals d'un parc natural fonamental per a la conservació de la biodiversitat a Europa.
Corriol camanegre (Y. M.)
Mongeta (Y. M.)--
Texto: V. L.
